El control públic de les entitats bancàries | Marc Vilar, advocat

Bachmont [CC] flickr.com

Bachmont [CC] flickr.com

El passat 15 de novembre de 2012 va ser publicada al BOE

la Llei 9/2012, de Reestructuració i Resolució d’Entitats de Crèdit. Una de les principals novetats que introdueix aquesta norma consisteix en reforçar les potestats públiques de les que gaudeix el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (conegut com a “FROB”), que el facultaran per tal d’intervenir amb especial intensitat en aquelles entitats de crèdit que precisin de sanejament o de mesures de reestructuració per causa de la seva feblesa financera o per les deficiències en els seus recursos propis.

El FROB és una entitat de Dret Públic adscrita al Ministeri d’Economia que apareix configurada com una “autoritat independent”, en el sentit que, en el pla teòric, gaudeix d’un plus d’autonomia i imparcialitat respecte a l’Administració a la qual pertany, i això amb la finalitat d’evitar o reduir les interferències polítiques en la mesura que realitza una activitat pública que precisa exercir-se amb estricta neutralitat i que té un important component discrecional i tècnic, com ho és, sense dubte l’àmbit del mercat financer.

I diem que l’autonomia i la imparcialitat d’aquest organisme és teòrica, ja que dels 9 membres de la seva comissió rectora 4 són membres del Banc d’Espanya i la resta, és a dir, més de la meitat, són alts càrrecs del propi Ministeri d’Economia, circumstància que sense dubte dilueix la seva pretesa independència.

Amb una simple lectura del llistat de facultats de naturalesa administrativa/pública que el nou règim legal atorga al FROB en el marc d’un procés de reestructuració o resolució d’una entitat bancària, ens adonem de seguida de la seva enorme transcendència i amplitud: determinar el valor econòmic de l’entitat o dels seus corresponents actius i passius, ordenar la transmissió d’accions, participacions o aportacions de capital, així com dels seus actius i passius, realitzar operacions d’augment o reducció de capital i d’emissió i amortització de qualsevol tipus de valors, o determinar la forma en què es produirà la modificació de l’estructura d’una entitat o la seva dissolució i liquidació.

Que aquestes potestats siguin de caire públic (que no mercantil) és del tot rellevant des d’un punt de vista jurídic i pràctic, ja que aquesta consideració fa que les decisions preses pel FROB a l’empara de les mateixes seran en tot cas d’obligat compliment per als seus destinataris, es presumiran vàlides, desplegaran els seus efectes des del mateix dia en que s’emetin, seran immediatament executables i que si no s’acaten voluntàriament, l’Administració podrà executar-les de forma forçosa, a través dels abundants mecanismes que l’ordenament jurídic els proporciona per a fer-ho (constrenyiment sobre el patrimoni, multes coercitives, etc.)

Entre les diverses actuacions que pot dur a terme el FROB i que la Llei 9/2012 qualifica expressament com a actes de naturalesa administrativa a tots els efectes, hem de destacar totes aquelles accions vinculades a la gestió de participacions preferents i de instruments de deute subordinat de les entitats bancàries intervingudes, que també són especialment àmplies i intenses. A tall d’exemple es preveu la possibilitat que el FROB acordi l’aplaçament, la suspensió, l’eliminació o la modificació de determinats drets, obligacions, termes i condicions de les emissions d’aquells instruments –modificacions que poden afectar a qüestions tan transcendents com el pagament dels interessos, el reemborsament del principal, el supòsits d’incompliment o la data de venciment-, o fins i tot obligar a l’entitat a recomprar els valors afectats al preu que determini el propi FROB.

Les resolucions de naturalesa pública que dicti el FROB seran recurribles davant la Sala del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional, el que implica, a hores d’ara, que qui demani la tutela dels tribunals per tal de discutir la legalitat d’una decisió del FROB haurà d’esperar uns 2 anys per tal de que es tramiti el recurs judicial i obtenir una sentència. Per si això fos poc, la pròpia Llei 9/2012, en una regulació sense precedents, “incentiva” que tant el FROB com el Banc d’Espanya puguin al·legar la impossibilitat material d’executar la sentència desfavorable per als seus interessos i que, davant d’això, a més, el Tribunal pugui fixar una indemnització compensatòria pels perjudicats per la decisió administrativa amb un límit màxim, sent aquesta una peculiaritat també força inusual i d’una justícia i proporcionalitat més que discutible: la diferència entre el dany sofert pel recurrent i la pèrdua que hauria suportat en cas que, en el moment d’adoptar-se la resolució administrativa, s’hagués produït la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal.

About these ads
Esta entrada fue publicada en Dret administratiu | funció pública y etiquetada , , , , , , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s